HISTÒRIA

El Grup de Muntanya de Sant Sadurní d’Anoia va néixer arran d’una serie de sortides de muntanya realitzades durant l’estiu de 1981, que varen fer un grup de joves de Sant Sadurní al Puigpedrós i un descens del riu Vero (Osca).

Així doncs, per aquelles dates el Grup sortia com una iniciativa d’un grup de persones de la vila amb ganes d’anar a la muntanya, i realitzar-hi tot tipus d’activitats, com l’escalada, l’esquí de muntanya, l’alpinisme, el descens de barrancs i l’excursionisme. No és d’estranyar que la fundació del Grup de Muntanya s’esdevingués durant els inicis deIs anys 80, ja que és durant aquesta epoca que sorgeixen diferents associacions locals, fruit d’un moment en el qual la població té moltes ganes de compartir les seves inquietuds, sortir a l’aire lliure i descobrir la natura en llibertat.

Inicialment els socis es reunien en un local situat al carrer de I’Hospital, a l’antic edifici dels jutjats, i l’entitat comptava amb una vintena de socis. Posteriorment va traslladar-se a l’edifici on actualment hi ha la Casa dels Avis i més tard gràcies a  la cessió d’un local per part de la Parroquia, als baixos de la Llar. Finalment amb la construcció del Casal d’Entitats de la vila on hi disposa d’un despatx que fins a la data d’avui continua sent la seu de l’associació.

El Grup de Muntanya va legalitzar la seva activitat esportiva l’any 1982 mitjançant la formalització d’una escriptura davant de notari, on figuren els Estatuts de l’entitat. Més endavant es va adherir a la Federación Española de Montañismo i a la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), i també a la III Vegueria que agrupa totes les entitats i centres de muntanya de l’Alt i Baix Penedes i Garraf.

Les primeres sortides socials es varen realitzar durant un curset d’iniciació en els mesos de novembre i desembre de l’any 1981, efectuant-se una travessa al massís de Montserrat, l’ascensió als cims de les Agudes, la Pica d’Estats i el Montarto.

Altres sortides realitzades posteriors foren les ascensions als Bessiberris, Mont Perdut, Pedraforca i d’altres.

A partir de l’any 1985 hi ha una serie de canvis dins el Grup de Muntanya, entra una nova junta amb una nova generació d’aficionats a la práctica del muntanyisme, que juntament amb l’aparició de noves activitats dins el món de la muntanya ajuda a l’augment dels practicants i afeccionats: escalada esportiva, rafting, barranquisme, ponting, mountain bike, etc.

En aquests anys també s’han portat a terme activitats a l’hivern, ja que cal destacar que una gran part dels associats practica l’esquí de pista, però també es duen a terme activitats com l’esquí de muntanya i l’escalada en neu i gel.

El Grup assoleix el centenar de socis i les activitats realitzades són més continuades, tant a nivell de Grup, amb l’organització de diferents cursos i projeccions, com a nivell individual.

Cal destacar que l’any 1988 s’organitza novament la popular caminada a Montserrat tot coincidint amb la romeria de la parròquia, activitat que ha continuat realitzant-se fins al dia d’avui cada any duran un cap de setmana de novembre.

Una important tasca del Grup de Muntanya ha estat també l’obertura d’una escola d’escalada a Subirats, prop del Castell, durant els anys 1989 i 1990. Aquesta escola d’escalada va ser possible gràcies a una subvenció de la FEEC i a l’esforç incondicional d’un grup de socis. Actualment és una de les més visitades de la comarca per la varietat de vies i nivells existents.

Durant la dècada dels noranta es van realitzant ascensions als cinc continents i cada cop de més envergadura atesa la maduresa i l’experiència adquirides al llarg dels anys. Són de destacar les ascensions a Montserrat (la via Punsola i Puigmal al Cavall Bernat, la GAM de la paret de Diables, el Mirall Impenetrable a la paret de l’Aeri, etc), als Pirineus (la via Zaratrustra al Gallinero, la via Ravier del Tozal del Mallo, l’esperó Nord i el couloir de Gaube a la Pique Longue de Vignamale, l’esperó Bellefon a la gran Agulla d’Ansabere, el corredor Arlaud-Sauriac a la cara nord del Piton Carre, la cresta Salenques-Tempestats a l’Aneto, el corredor Jean Arlaud al Posets, la via Anglada Guillamon i la canal del Rimbau al Pedreforca, la via de glaç a Banzayous i Fluide Glacial a Gavarnie, la via Historia d’Eau a Izas).

Són de destacar també les vies de dificultat al massís del Montblanc (pilar Freney, ruta dels quatre mils i esperó de la Brenva al Montblanc, pilar Bonatti al Dru, via dels Suïssos a les Courtes, corredor Couturier a l’Aguille Verte, Dent de Geant), als Alps Suïssos (l’aresta Hornli al Cerví, la punta Dufour al Mont Rosa, i les vies normals del Zinalrothorn i  el Dom), així com les vies Comici-Dimai (Cima Grande di Lavaredo) i la Via Gogna (Marmolada) al a regió italiana de les Dolomites.

També a la resta dels 4 continents s’han assolit cims com el mític Aconcagua, travesses a l’Himàlaia (la ruta dels Annapurnas i el Tukuche) i els Andes peruans (camí de l’Inca i Chopicalqui), a l’Àfrica (Kilimanjaro), a Estats Units (la via Nose i la Zodiac al Gran Capitan i la via Regular al Half Dome, al Parc Nacional de Yosemite) i a Oceania (el Mount Cook).

%d bloggers like this: